Comença ARA, RESPIRA

Has sentit en algun moment que la vida es mou a un ritme tan intens que se t’emporta cap a un lloc de desassossec i cansament?

Has tingut mai la sensació de perdre't i deixar enrere quelcom que no pots explicar, però que reconeixes en paraules com calma, quietud, tranquil·litat, pau, silenci, harmonia, humanitat, plenitud?

Has sentit explicar que la meditació et pot ajudar, però et sembla una via difícil d’emprendre?

Si la resposta és sí, ja has donat el primer pas: adonar-te’n. El següent pas és senzillament respirar conscientment, entregar-te al procés natural que t’arrelarà a poc a poc en la vivència del moment present.

L’aturada en l’instant que vius, encara que sigui curta en el temps, pot ser profundament transformadora i es pot produir en qualsevol lloc, mentre esperes un transport públic, entre les tasques del dia a dia o ja en l’estona que tu triïs per endinsar-t’hi una mica més.

La meditació, entesa en el sentit de pràctica connectada amb el silenci interior, ens retorna aquesta vivència íntima de calma i plenitud que podem reconèixer en nosaltres perquè és nostra, és fortalesa per a la vida.

Meditar és viure la nostra humanitat plenament, per això el camí no sempre és fàcil, ens porta a través de les nostres pors i contradiccions però sempre s’arrela en la senzillesa més immediata de la respiració i això ens reconforta. El sol fet de començar ja és una experiència potent encara que tardem un temps de pràctica, més o menys llarg, en alliberar-nos de l’anar i venir dels pensaments. Els veurem, prendrem distància, els deixarem passar mentre això ens ajuda a cultivar les qualitats més amoroses i compassives envers nosaltres mateixos. Tornarem constantment a la respiració, recollirem els nostres sentits endins i, tard o d’hora, es desvetllarà el fruit de la meditació, l’estat contemplatiu que escapa a les paraules.

És recomanable buscar un lloc tranquil, net i ben ventilat, que sigui acollidor. Si és silenciós millor, però si no pot ser, això no serà un impediment, la meditació mateixa ens conduirà cap al silenci interior de tal manera que els sons que arribin des de fora ja no interferiran en el procés.

Adoptarem una postura amable que permeti la verticalitat còmoda de l’esquena. Procurarem que la base de la postura sigui la més adient pel nostre cos: si va bé, seurem en un coixí de meditació amb les cames creuades o bé utilitzarem un banquet, però si ens resulta incòmode, podem seure en una cadira.

Amb l’esquena dreta, el nostre diafragma tindrà tot l’espai per fer el moviment complet de la respiració. Projectarem la base de la columna suaument cap al centre de la terra, cercarem estabilitat a la zona del sacre, observarem energia d’elevació des de la regió del plexe solar, oferirem sensació d’amplitud al tors, a les espatlles, al pit i a l’esquena, relaxarem la gola i en projectar la coroneta cap a la volta celeste, el nostre coll quedarà suaument enrere i el mentó paral·lel a terra. Relaxarem els braços i deixarem les mans als genolls de la manera més còmoda per a nosaltres, palmells oberts amunt, avall o unint índex i polze en un segell de recolliment.

Oferirem descans al rostre, observarem amorosament les sensacions del cos i si ens ajuda, descansarem la mirada interior a l’espai entre les celles mentre, senzillament, seguirem l’exhalació fins que arribi al seu final.

Entrarem en la fluïdesa de la respiració, observant les pauses que ens ofereix, camí de la pau mental i la contemplació interna.

En el text clàssic del rāja ioga, els Yogasūtra de Patañjali, llegim: «La concentració és la fixació de la ment en un punt» [3.1], i segueix «la meditació és la continuïtat perceptiva en aquest punt» [3.2]. La continuïtat perceptiva de la ment aquieta l’activitat mental. I encara més, ens encamina cap a la contemplació [3.3]: quan la ment sembla com si s’hagués buidat de si mateixa.

La literatura sobre la meditació, en un ampli ventall de tradicions i estils, és molt rica en exercicis que ens podran ajudar d’acord amb la nostra naturalesa: molts parteixen de tècniques de concentració per conduir-nos cap al fruit de l’estat meditatiu, altres fan volar la imaginació. Com més proper sigui, el camí triat, a allò que és real en nosaltres, més ens conduirà a la trobada interna en silenci.

La meditació en el mantra SO HUM (pronunciat ham) és un bon camí. Recull la dispersió mental en un sol pensament que ens connecta amb l’essència que som: «jo sóc això» «això sóc jo»: allò que no canvia en mi. Ens ajuda a alliberar l’autoidentificació del nostre ego amb tot allò que està subjecte al canvi del temps i ens aporta gran tranquil·litat i presència.

SO en el pensament durant la inspiració, HUM en el pensament durant l’expiració. Podem acompanyar el mantra amb un moviment molt suau de les mans que es recolliran en un puny durant la inspiració i s’obriran durant l'expiració de manera completament enllaçada.

La pràctica de la meditació és molt recomanable per a tothom, en especial per a aquelles persones amb dificultats de concentració, aquelles que necessitin eines per gestionar les pròpies emocions o que vulguin tenir un espai per a la trobada interior.

La meditació sovint ens enfronta amb les pròpies pors i inquietuds però ajuda enormement a alliberar-les i a avançar cap una vivència de llibertat i plenitud.

Si sents que et cal, comença ARA. RESPIRA...

Lectures recomanades:

Camino hacia el silencio, Esteve Humet. Herder
Meditación para principantes,Jack Kornfield. Kairós
Siéntate como un buda, Lodro Rinzler. Kairós
Meditar dia a dia, Christophe André. Kairós (edició en català i en castellà)
Cómo meditar, Lawrence LeShan. Kairós
La serenidad de la meditación, Dalai Lama. Amara

Entre moltes d’altres que trobareu a www.yogasfera.com o a la botiga física de www.yogaiabcn.org.