Els Upanishads

Els Upanishads són tractats espirituals de diferent llargada, els més antics dels quals foren compostos entre els anys 800 i 400 abans de Crist. Amb el temps varen anar augmentant en nombre fins que es varen arribar a escriure en sànscrit uns 112 Upanishads . Entre els llibres sagrats del passat, els Upanishads es poden considerar veritables Himàlaies de l'Ànima. Els seus apassionats viatges de descobriment per trabar el sol de l'Esperit en nosaltres, del qual prové la llum de la nostra consciència i el foc de la nostra vida; la grandesa de les seves preguntes i la simplicitat sublim de les seves respostes; la seva irradiació de joia quan la revelació del Suprem arriba a la seva ànima; les seves paradoxes i contradiccions, en trobem una veritat viva; les seves històries senzilles on s'expliquen amb exemples concrets les més grans veritats metafísiques amb el llenguatge d'un infant; els seus llampecs de visió que ens revelen la grandesa infinita del nostre món interior; la seva fe ardent i inspirada en l'ànima de l'home que és una amb l'Ànima de l'univers; les seves llavors de grans idees psicològiques i filosòfiques; les grans harmonies que ressonen a través de les seves paraules; la seva saviesa espiritual que pot satisfer mentalitats diferents en la seva recerca de la llum; les seves imatges senzilles que trobem de nou en sants i poetes d'altres èpoques que no conegueren els Upanishads, i així se'ns confirma la unitat de tota visió i vida espiritual; l'esplendor de la seva imaginació romàntica que fa dels seus creadors germans d'esperit amb els creadors de bellesa de tots els temps, i que ens ensenyen a fer de la nostra vida una obra de bellesa: tot són com trompetes que pregonen la glòria de la llum i de l'amor i, per damunt de la foscor dels dubtes i de la mort, proclamen la victòria de la vida.

Joan Mascaró va néixer a Mallorca el 1897. La beIlesa de ('illa, llavors encara no corrompuda, i la força de les vives tradicions populars, li causaren una profunda impressió quan era infant. Als tretze anys llegí un llibre d'ocultisme, però li semblà espiritualment desencaminat. En canvi, trobà molta llum en una lectura del Bhagavad Gita tot i que era una traducció molt pobra, i això el dugué a aprendre els elements del sànscrit. Més tard anà a Cambridge on aprengué llengües modernes i orientals, sànscrit, pali i anglès. Dissertà a Oxford sobre els místics espanyols, i després anà a Ceilan, on fou vice-rector del Col·legi Parameshvara de Jaffna, i a la Universitat de Barcelona, on fou professor d'anglès. Després de la guerra civil espanyola, s'establí definitivament a Anglaterra. Visqué primer als turons de damunt de Tintem Abbey; traduí una selecció dels Upanishads començà la traducció del gavad Gita  i dissertà sobre "Valors literaris i espirituals de la versió autoritzada de la Bíblia". Traduí del pali el Dhammapada. Morí a la primavera passada (1987), deixant inacabat un llibre sobre saviesa i fe que estava preparant. L'editorial Moll també ha publicat les seves Llànties de foc (1986), aplec de texts místics de diverses cultures traduït de l'original anglès per Elisabet Abeyà.