Panikkar

S'anomenava Raimon Panikkar (Barcelona 1918 - Tavertet 2010). Erudit excels, viatger incansable, interlocutor fascinant, oficiant extàtic, escriptor fecund que anava més enllà de l'escriptura i parlava del silenci de la paraula. Sempre serè i somrient, fresc i lúcid fins al final. Home bell i encisador, lleuger i robust, delicat i resistent. La llegenda és una mirada llunyana, i aquí rau la força, la bellesa, l'encís i la seducció que traspua. Panikkar es presentava i era vist així. Era un meteor, un cometa, un llampec. Sempre venia de lluny i tot seguit desapareixia. Procedia d'un passat molt ric, format per totes les terres que havia recorregut i per tots els coneixements que havia acumulat.

Més enllà de la llegenda, la investigació biogràfica ens permet superar el retrat hagiogràfic i obtenir una imatge més fidel a la realitat històrica. Si l'obra de Panikkar és interessant, important, fascinant i grandiosa, no ho és menys la seva trajectòria vital. Si es mira la seva vida amb honestedat, delicadesa i respecte, i sense prejudicis, idealitzacions ni censures absurdes, hom hi troba la clau de comprensió del seu missatge.