Sadhana

Poeta i profeta, Rabindranath Tagore aborda en aquesta obra els grans temes del pensament indi: la relació de l'individu amb l'univers i amb l'absolut, la consciència de l'ànima, el problema del mal, la realitat del jo, els camins de l'amor, de l'acció i de la bellesa, i, finalment, l'obertura a l'infinit, que és el que dóna acompliment a tota la resta.

Amb una prosa «densa, elegant i majestuosa», l'obra ofereix «una visió de la vida d'algú que ha après a veure i a viure amb un sentit d'infinit que té el tast de plenitud que molts anhelem», diu, en el pròleg, Xavier Melloni.

Aquesta primera traducció catalana de Sadhana. El sentit de la vida apareix cent anys després de la primera edició. Amb aquesta publicació, Fragmenta vol contribuir a la difusió del pensament indi a través d'un dels seus més grans representants i coneixedors.

Rabindranath Tagore (Calcuta, 1861-1941) és un dels autors més rellevants de les lletres índies del segle xx. Poeta, dramaturg, assagista, músic i pintor, va ser el primer escriptor no europeu a rebre el premi Nobel de literatura (1913), cosa que constitueix un reconeixement de primer ordre, per part d’Occident, d’un autor d’Orient. Nascut en el si d’una influent família de bramans de Bengala, va estudiar un any a Londres, i posteriorment va viatjar a Europa en diverses ocasions. Es va relacionar amb intel·lectuals europeus com Yeats, Bergson i Einstein. El 1901 es retira a Santiniketan (a 150 quilòmetres de Calcuta), on crea un centre educatiu per ensenyar de forma integral estimulant l’espontaneïtat, la creativitat i la bellesa. Tagore va contribuir al moviment independentista indi, tot i que discrepava d’algunes de les estratègies de Gandhi, amb qui va tenir una relació complexa. Va morir sis anys abans de la independència de l’Índia.